dimarts, 24 d’abril del 2012

Entrevista a La Vanguardia

"Amb la literatura infantil arribo a més gent que amb la poesia". La granollerina presenta el llibre infantil  Cargol, i què faràs dins un iglú. Entrevista publicada a La Vanguardia amb motiu de la diada de Sant Jordi de 2012. Fotografia de J.C. Sande.


Eulàlia Canal (Granollers, 1963) compagina l'escriptura amb ser mare i amb la seva vessant laboral, la de psicòloga, una miscel·lània perfecta per a les històries que escriu emprant uns personatges  molt tendres. En aquesta ocasió, en Cargol, el mateix que fa tres anys es va convertir en el Fabufantàstic, torna a ser ara el protagonista, junt amb els seus amics inseparables.  Cargol, i que faràs dins un iglú  (Editorial Barcanova) són dues histories amb el valor afegit de les il·lustracions de Carole Edet.

"El Cargol vol anar a passejar amb la Papallona, però esta fet un sac de dubtes…" un fil argumental que repassa els enamoraments d'infantessa i les primeres decepcions. Sentiments que de ben segur coneixeran tots els seus lectors. Un llibre pensat per a majors de vuit anys però, que sens dubte, és apte per a tots els públics.

¿Després de provar altres gèneres, perquè et decantes per la literatura infantil?

No m'agraden gaire les classificacions, sempre dic que els llibres són per a tothom que els vulgui llegir. Un llibre qualificat de literatura infantil a vegades pot agradar més a un adult que a un nen. Jo vaig començar escrivint poesia. Va coincidir que quan vaig tenir els meus fills, passàvem moltes estones explicant contes i això em va motivar.

¿Els teus fills t'han inspirat?

El que em va motivar a escriure contes va ser pensar en ells i les coses que ens passaven a tots junts. Els meus fills han sigut com un motor. A més m'hi he sentit molt còmoda.

¿I la poesia?

Jo tinc un llibre de poesia per adults, és el primer que vaig publicar i encara em plantejo escriure'n més. És curiós, però m'he trobat que els meus llibres de literatura infantil ha arribat a molta més gent, han anat molt més enllà i m'han donat moltes més satisfaccions. Quan sembla que la poesia és una cosa que queda molt reduïda a poca gent, molt elitista o potser perquè molta gent no s'atreveix a entrar-hi. Sento que arribo més lluny amb els contes.

¿Pots viure d'escriure?

Jo sóc psicòloga i combino una mica les dues feines. Imagino que si visqués jo sola potser sí que me'n sortiria, però si penses amb tota la família, no. És complicat viure de la literatura

¿Què vols transmetre amb els llibres d'en Cargol?

En realitat no em plantejo transmetre un missatge. Escric històries que són com preguntes, potser. Coses que a mi em preocupen, a nivell de sentiments o relacions amb els altres. Els meus personatges fan com una recerca i troben coses, però no transmet un missatge en particular.

¿Qui és en Cargol?

És un animal molt sensible, que li agrada molt que li facin cas. Ho busca a la seva manera i quan té un problema vol fugir i amagar-se, però sempre acaba trobant la manera de dir les coses. És un cargol que escriu cartes perquè s'expressa millor escrivint que parlant.

Nascuda i arrelada al Vallès Oriental. ¿Com veus el futur de la literatura en la comarca?

Penso que al Vallès Oriental, almenys a Granollers, hi ha molts autors. Quan fem la trobada d'autors de la comarca sempre ens hi trobem vint o trenta escriptors, un fet que em sorprèn. I sobretot, trobes gent molt vàlida. Penso que la ciutat funciona en aquest sentit, em sento reconeguda i sento que em fan cas.

¿Tens algun projecte de futur?

Ara ho tinc tot una mica parat. Estic com si fes gires, visitant escoles, etc… No tinc gaire temps. Vaig pensant coses i recollint idees. Quan acabi aquesta gira m'asseuré i decidiré el què faig. Tinc diverses coses a mitges, començades i altres que em plantejo. Però estic com en un moment d'aturada, de reflexió, per poder triar.

La literatura de Eulàlia Canal destaca per la vessant humana que hi imprimeix amb un llenguatge tendre i ric, tant en poesia com en prosa. El primer llibre va ser de poemes,  Andana Blanca, amb el que va guanyar el Premi Òmnium Cultural 1998. Després va venir  Emocions i Sentiments  un llibre-disc de contes i cançons i  Qui enviava petons a l'Estrella  que va guanyar el Premi Ciutat d'Eivissa de Narrativa infantil el 2005.

A l'editorial Barcanova, dins la col·lecció Sopa de Llibres ha publicat  Les set dents de la Palangana , Un petó de mandarina  que va ser Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil el 2006 i després va venir el primer del que podria ser la sèrie del cargol  Un cargol Fabufantàstic.

dissabte, 21 d’abril del 2012

Entrevista a Nació Digital

Sempre necessito que allò que escric m'estiri. 
Entrevista a la granollerina Eulàlia Canal, que publica el llibre 'Cargol, i què faràs dins un iglú?' (Ed. Barcanova). Entrevista realitzada per Esteve Plantada a Plomes Orientals de Nació Digital.Cat (19-4-12).


Les regles que regeixen un món tan subversiu com el dels infants són tan capricioses i especials que només uns pocs escollits en saben la tecla exacta i el gest idoni. L' Eulàlia Canal (Granollers, 1963) ja fa uns anys que es mou amb èxit en el terreny de la literatura infantil, i ho fa com peix a l'aigua. La seva última obra, Cargol, i què faràs dins un iglú? (Barcanova, 2012) és la segona part de les aventures del Cargol fabufantàstic, tot un èxit que, en principi, no hauria de tenir continuïtat. "Jo tinc clar que no buscaré expressament un nou volum, però això dependrà de moltes coses. Tot i que sempre he preferit fer coses diferents i noves". De fet, aquesta segona part era gairebé una obligació. "Fa tres anys, quan va sortir Un Cargol fabufantàstic, vaig presentar tres històries a l'editorial, però el llibre només en va recollir dues, i vam pensar que ja quedava rodó. La tercera me la vaig guardar, i ara surt publicada al costat d'una quarta aventura".

El Cargol protagonista d'aquests llibres és un animal molt entranyable, "eixerit i sensible", i viu peripècies de tota mena amb una bona colla d'amics animals. Un món que neix d'una frase que va dir el fill de l'Eulàlia. "Tot sorgeix d'una anècdota familiar en un estira i arronsa dels nens, quan la meva filla gran li etziba al petit que si no para d'emprenyar amb la pilota vindrà la veïna de baix i se l'endurà. I ell va respondre: si això passa serà la demostració que no m'estimeu. Més tard, ell mateix em va dir que això podria ser una idea per escriure un conte i, fins i tot, em va proposar un títol: El nen que pensava que no l'estimaven". I aquell nen, per art de màgia, es va convertir en un Cargol fabufantàstic.

Tots portem un nen amagat
"Els meus fills són molt importants, un motor que no para de funcionar". Uns fills que li han donat moltes idees, algunes que no ha escrit. "De vegades, és molt més que una idea, són les coses que diuen, converses que em fan pensar en altres idees. A més, ells sempre són els primers a qui explico les històries". Deu ser dur tenir els crítics a casa. "Sí, em jutgen sense manies. Si no els agrada una cosa, m'ho diuen. Però això m'ajuda molt a trobar-li el to a la història. I també són una font inesgotable de temes que poden interessar els altres nens".

"M'agrada saber què pensen els nens i arribar a veure el món com ells, però també intento recordar què pensava jo quan era petita. Roald Dahl, un dels meus referents, deia que cal ser infant per poder escriure com els infants, i m'identifico totalment amb la frase. Tots tenim un nen que portem amagat, a dins, i alguns ens posem disfresses per no veure'l". Però l'Eulàlia no només admira Roald Dahl, de qui ha llegit pràcticament tots els llibres, "m'encanta el seu sentit de l'humor i que les històries siguin tan riques sense abaixar ni una mica el valor literari". També admira Michael Ende, "Momo és tot un clàssic. També m'agrada Cor de tinta, de Cornelia Funke, un altre referent. I un llibre que trobo deliciós és Konrad, el nen que va arribar dins una llauna de sardines, de Christine Nöstlinger".

L'escriptura que estira
L'Eulàlia va entrar al món literari a través de la poesia. "No hi he tornat, tot i que encara escric poemes de forma esporàdica. Crec que no és el moment, sempre dic que necessito que allò que escric m'estiri. Amb totes les històries que he escrit, m'ha passat. En començo moltes, d'històries, però la majoria les deixo a mitges, perquè no tinc la sensació que siguin prou importants. Això em passa amb la poesia. Potser sí que arribarà el moment, però encara no ha arribat". Tot i així, la poesia és encara ben present en un estil molt particular. "Penso que és molt important la sonoritat. Abans de donar una cosa per acabada la llegeixo en veu alta i escolto com sona. Si sona bé, la deixo. De vegades, les paraules desafinen o grinyolen, i penso que això em ve de la poesia, poso molta atenció en la musicalitat".

El canvi a la literatura infantil va venir de manera natural. "Quan vaig tenir els nens, i ells encara eren molt petits, els explicava contes, i un dia vaig pensar que jo també podria escriure les meves pròpies històries. Així va ser com vaig començar". El primer llibre que va publicar per a infants va ser Les set dents de la Palangana (Barcanova, 2005) i Qui enviava petons a l'estrella? (Mediterrània, 2005), que va guanyar el premi de narrativa infantil Ciutat d'Eivissa. "El llibre de la Palangana, el primer, va començar sent un poema. Però se'm va anar allargant, la història em va estirar. Si el llegeixes, veuràs que té una rima interna constant".

Una rima interna i un deix poètic que segueix ben viu a les seves històries, tal com també van fer els seus mestres, referents que van poder traspassar els límits que imposen les etiquetes. "La literatura no té edat i m'emprenya molt que classifiquin i etiquetin els llibres". Potser per això em recomana la lectura de La senyora dels llibres (Editorial Joventut), un àlbum il·lustrat obra de Heather Henson i David Small. "Es basa en una història real que va tenir lloc als Estats Units a principis del segle XX, quan es van crear les biblioteques ambulants. El llibre és una autèntica delícia. Quan el vaig llegir em va emocionar tant que gairebé em queien les llàgrimes". Un sacseig que provoca aquella literatura que sap estirar-te, tal com tan bé saben fer les històries, poètiques i delicades, de l'Eulàlia Canal.

divendres, 23 de març del 2012

Cargol, i que faràs dins un iglú?

Títol: Cargol, i que faràs dins un iglú?
Il·lustradora: Carole Edet
Edita:  Barcanova, 2012
Format: 13x20 cm.
Pàgines: 80
ISBN: 9788448929091

Aquí teniu dues històries més del Cargol. En la primera, el Cargol vol anar a passejar amb la Papallona, però està fet un sac de dubtes i no sap pas com acostar-s’hi. A més a més, el Camaleó li torna a fer la guitza. Al Cargol li caldrà tenir una idea lluminosa de les seves i també poder comptar amb els seus amics, el Mussol, la Vaca, l’Oca i la Cabra, per aconseguir allò que vol. En la segona història, el Cargol vol fugir al pol Nord per no haver de resoldre els deures de l’escola. El mestre Popòtam Tipàtic els demana que pensin què volen ser de grans. Però ell, que és tan menut, no es veu amb cor de fer res en aquest món tan immens.

dissabte, 17 de març del 2012

Andana blanca

Títol: Andana blanca
Edita: Granollers, 1999
Format: 21 cm.
Pàgines: 60
ISBN: 8488649304
Premi Comarcal d'Omnium Cultural Granollers 1998

Emocions i sentiments

Títol: Emocions i sentiments (Enregistrament sonor)
Edita: Tot sona Records, 2003. 1 CD (65 min) + 1 llibre ( 57 p.).

Un disc-llibre que inclou 6 contes de l'Eulàlia Canal amb les seves respectives cançons i il·lustracions. Narrats per Emma Vilarasau, Àngel Llatzer, Toni Albà, Fermí Fernàndez, Teresa Duran i la veu d'Edu Soto. Cada conte està basat en una temàtica relacionada amb les emocions i els sentiments que els infants experimenten al llarg del seu desenvolupament., com són la vergonya, rivalitzar o compartir, les pors, la mort, la frustració i la gelosia

Les Set dents de la Palangana

Títol: Les Set dents de la Palangana
Il·lustradora: Núria Millàs
Edita:  Barcanova (Sopa de llibres), 2005 
Format: 13x20 cm.
Pàgines: 80
ISBN: 9788448917890

La bruixa Palangana perd les set dents que li queden i, com que no pot mastegar, el cuc de la gana li rosega l'estómac. En Guido, un nen del poble del costat, tampoc no està content, perquè els llibres del seu poble s'han quedat sense lletres i, per això, el seu germà petit està malalt de "deslletritis". La bruixa i en Guido busquen dents i lletres al mercat, però trobar les lletres no és gens fàcil, perquè són dins d'un volcà a l'illa del malvat Barrabàs. En canvi, aconseguir noves dents per a la Palangana només és qüestió d'imaginació.

Qui enviava petons a l'Estrella?

Títol: Qui enviava petons a l'Estrella?
Edita:  Mediterrània-Eivissa, 2005 
Format: 19 cm.
Pàgines: 25
ISBN: 8495565560
Premi de Narrativa Infantil Ciutat d'Eivissa 2005

Un Petó de mandarina

Títol: Un Petó de mandarina
Il·lustradora: Sara Ruano
Edita:  Barcanova (Sopa de llibres), 2006
Format: 13x20 cm.
Pàgines: 126
ISBN: 8448919602
Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil 2006

El Tavi s’enamora de la Vanina el primer dia que la veu asseguda a la classe. Ella ha arribat d’un país llunyà, envoltada de misteris. El Tavi no tindrà el camí gens fàcil: cada vegada que es vol acostar a la Vanina, el Ricky i els seus col·legues li barren el pas. Això l’ajuda a descobrir que hi ha una pila de coses d’ell mateix que no sabia, i que, quan s’ho proposa,pot arribar lluny.

Un somni dins el mitjó

Títol: Un somni dins el mitjó 
Il·lustrador: Carole Edet
Edita: Animallibres (La Formiga groga), 2008
Format: 13x20 cm.
Pàgines: 136
ISBN: 9788496726239


La Naima espera anar de vacances amb els seus pares, però la mare està molt enfeinada i s’ha quedat sense temps per fer-ne, i sense temps per somiar. La nena sospita que hi ha un lladre que roba el temps a la mare i, amb l’ajuda d’en Timmi, el seu millor amic, trama un pla per atrapar-lo. La Naima farà un pila de descobriments i una gran troballa: allò que vol fer quan sigui gran.

Un Cargol fabufantàstic

Títol: Un Cargol fabufantàstic
Il·lustradora: Carole Edet
Edita: Barcanova (Sopa de llibres), 2009
Format: 13x20 cm.
Pàgines: 97
ISBN: 9788448924812

El Cargol és un animal eixerit i sensible. Viu al camp amb les seves amigues, la Vaca, l’Oca i la Cabra. La Vaca és amorosa i es preocupa per tothom. L’Oca i la Cabra són una mica esbojarrades, fan molt de xivarri i es fiquen pertot arreu. El Cargol sovint se sent sol, envoltat d’animals més ràpids i més forts que ell. El Cargol, però, farà nous amics i trobarà una manera divertida de comunicar-se i fer-se escoltar per tothom.

La Pluja als llavis

Títol: La Pluja als llavis
Il·lustradora: Eva Sans
Edita: Barcanova (Antaviana nova), 2010
Format: 
Pàgines: 124
ISBN: 9788448925697
La pluja als llavis és una novel·la que parla d’un procés de catarsi, de l’alliberació del dolor provocat per la mort d’un ésser estimat i la represa de la vida. La Jana, la protagonista, ha perdut el seu pare i s’aferra al seu record sense acceptar la pèrdua ni l’ajuda dels altres. Un conjunt coral de personatges li fan de mirall per ajudar-la a trobar la seva veu pròpia i la voluntat de viure. Tots transmeten un únic missatge: cadascú ha de trobar el seu camí particular, que no obeeix a desitjos ni expectatives previs ni aliens.
La poesia és també la gran protagonista del llibre: la Jana descobrirà el consol en la poesia, n’escriurà en el seu diari personal i se’ns transmetrà en la narració, que, encara que en tercera persona, segueix sempre la seva mirada.

La Palangana i el cas de l'àvia Hortènsia

Títol: La Palangana i el cas de l'àvia Hortènsia
Il·lustrador: Cristina Sardà
Edita: Barcanova (Sopa de llibres), 2010
Format: 13x20 cm.
Pàgines: 192
ISBN: 9788483431009
 
L’Hortènsia, l’àvia d’en Guido i la Rita, pateix un estrany mal: cada dia s’encongeix una mica més.
Això li passa des que va morir l’avi. «Enyoritis», en diuen. En Guido i la Rita tenen por que l’àvia
acabi desapareixent i creuen que aquest mal només el pot curar la màgia de la Palangana. Així, doncs,
demanen a la Palangana que vagi a buscar l’avi al regne dels morts i el faci tornar, encara que només
sigui per al dia de l’aniversari de l’àvia. La Palangana se les haurà d’empescar totes per sortir-se
d’aquesta missió impossible.

El fantasma de casa els avis

Títol: El fantasma de casa els avis
Il·lustrador: Elena Frauca 
Edita: Bambú, 2010
Format: 14,5 x 19 cm 
Pàgines: 48
ISBN: 9788483431009
+6 ANYS

La Paula ha d'anar a dormir a casa els avis. En Lluc, el seu germà, li diu que allà hi ha un fantasma esgarrifós. És possible que els avis tinguin un fantasma?, es pregunta.
Bé, us ho cregueu o no, el cas és que a casa els avis passen moltes coses, algunes força estranyes i misterioses, i la Paula tindrà una nit plena de sorpreses.

Un poema a la panxa

Títol: Un poema a la panxa
Il·lustrador: Ulises Wensell 
Edita: Oxford University Press (Arbre de la lectura), 2011
Format: 
Pàgines: 48
ISBN: 9788467353341
+6 ANYS

El protagonista d’aquesta història és Babalú, un nen que té aproximadament sis anys i que no es troba a gust: no parla, no juga, i ningú no sap per què. La seva mestra intenta esbrinar-ho i junts descobreixen que el que li passa a Babalú és que està trist. El seu avi ha mort i ell no sap com expressar la seva tristesa. Després de tenir un mal de panxa molt fort, Babalú expulsa del seu interior un poema, un poema que ha escrit per al seu avi i que decideix compartir amb els companys i companyes de classe. Els sentiments de solidaritat i d’amistat de la seva mestra i dels companys faran que Babalú se senti millor i que entengui que, a través de la poesia, sempre podrà portar el seu avi al cor.

L'arbre de les històries

Títol: L'arbre de les històries 
Il·lustrador: Bartomeu Seguí
Edita: Animallibres, 2009
Format: 13×20,5
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-96726-69-7


Tot va començar amb una notícia a la premsa: «Ben aviat les biblioteques desapareixeran. Els llibres seran substituïts per càpsules de lectura». Després va venir l’ordre d’enderrocament… I per a complicar més les coses, la Nit de Reis, en Jonàs el bibliotecari troba una nena misteriosa a les portes de la biblioteca. Qui pot ser aquest personatge captivador que capgirarà la vida d’en Jonàs?